M'agradaria ser així tota la vida, no tenir limits ni parets que no hem deixin veure l'esterior. Vull anar a 200 per hora; vull enamorar-me com mai he fet,vull ser un esperit lliure; vull viatjar per tot el món, riure'm de mi mateixa i també vull ser la persona que sóc, tenint a gent genial al cantó. M'agradaria quedarme així sempre, pero també vull créixer i descobrir noves coses. Tot aixó es possible. El que ancara no sé es si ho faré, però per això mateix viure cada dia, cada minut, cada segon com si fos l'ultim. Això pot sonar molt típic, o potser il.lògic. 

En aquest camí ploraré, riure, esperare, hem desesperaré, m'engreixaré, m'aprimaré, seré feliç, estaré trista, coneixaré a gent, perdré a gent, pero sobretot recordaré. Recordaré tots els moments i cada un, tant bons com dolents; recordaré les persones que m'han fet punyalades a les esquenes, les recordaré a elles, el recordaré a ell i també a la familia. També aprendré a trobar lo positiu de totes les coses, i espero aprendre que es estar a tres metres sobre el cel.

Tinc ganes de viure així durant tota la meva vida. Això es el que dic, però que haig de saber jo de la vida si només tinc 14 anys. Així que de moment, se que tinc a gent genial al meu cantó i que gràcies a aquestes persones, cada dia es millor.